Signatura electrònica simple, avançada i qualificada: què diu eIDAS i quan n'hi ha prou amb la simple

Una signatura electrònica simple val com a prova. Ho diu el reglament europeu eIDAS al seu
article 25.1, i a Espanya ho completen la Llei 6/2020 i l'article 326 de la Llei d'Enjudiciament
Civil. El que canvia entre una signatura simple i una de qualificada no és si val, sinó qui ha de
provar què si algú la discuteix.

Com està escrit això. És informació, no assessorament jurídic. Tot el que citem està copiat del
BOE, llegit el 23 de setembre de 2026. Les cites van en castellà, tal com surten al BOE: una
traducció nostra ja no seria literal. Els enllaços són al final. Si el teu cas té dubtes,
consulta-ho amb un advocat.

Resposta ràpida

Pregunta	El que diu la norma
Una signatura electrònica simple té validesa?	Sí. No se li poden denegar efectes jurídics ni admissibilitat com a prova per ser electrònica ni per no ser qualificada (eIDAS, art. 25.1).
Quina equival a una signatura manuscrita?	La qualificada: «tendrá un efecto jurídico equivalente al de una firma manuscrita» (art. 25.2).
Què demana l'avançada?	Quatre requisits, entre ells que el signant controli en exclusiva les dades amb què signa (art. 26).
I si algú nega haver signat?	Amb un servei no qualificat, qui presenta el document ho prova per qualsevol mitjà útil (LEC, art. 326.3 i 326.2). Amb un de qualificat, es presumeix (art. 326.4).
I si ningú la discuteix?	Un document privat fa prova plena si no se n'impugna l'autenticitat (LEC, art. 326.1).

El que diu eIDAS, literal

El Reglament (UE) 910/2014, anomenat eIDAS, defineix tres nivells.

Signatura electrònica (art. 3.10): «los datos en formato electrónico anejos a otros datos
electrónicos o asociados de manera lógica con ellos que utiliza el firmante para firmar».

Signatura electrònica avançada (art. 3.11): la que compleix l'article 26. Són quatre requisits:

• a) «estar vinculada al firmante de manera única»;
• b) «permitir la identificación del firmante»;
• c) «haber sido creada utilizando datos de creación de la firma electrónica que el firmante puede
  utilizar, con un alto nivel de confianza, bajo su control exclusivo»;
• d) «estar vinculada con los datos firmados por la misma de modo tal que cualquier modificación
  ulterior de los mismos sea detectable».

Signatura electrònica qualificada (art. 3.12): «una firma electrónica avanzada que se crea
mediante un dispositivo cualificado de creación de firmas electrónicas y que se basa en un
certificado cualificado de firma electrónica».

I l'article que importa, el 25.1:

«No se denegarán efectos jurídicos ni admisibilidad como prueba en procedimientos judiciales a una
firma electrónica por el mero hecho de ser una firma electrónica o porque no cumpla los requisitos
de la firma electrónica cualificada.»

El 25.2 reserva l'equivalència amb la signatura manuscrita a la qualificada.

eIDAS es va reformar el 2024 amb el Reglament (UE) 2024/1183. Aquesta reforma suprimeix l'article
25.3 (el reconeixement entre estats de la qualificada) i no toca el 25.1 ni el 25.2.

Les tres, en una taula

	Simple	Avançada	Qualificada
Què és	Dades electròniques que el signant fa servir per signar (art. 3.10)	Simple + els 4 requisits de l'art. 26	Avançada + dispositiu qualificat + certificat qualificat (art. 3.12)
Se li poden negar efectes per ser electrònica?	No (art. 25.1)	No (art. 25.1)	No (art. 25.1)
Equival a la manuscrita?	La norma no ho diu	La norma no ho diu	Sí (art. 25.2)
Si s'impugna, a Espanya	Prova qui presenta el document (LEC 326.3)	Igual, tret que s'hagi fet servir un servei de confiança qualificat (LEC 326.4)	Es presumeix que reuneix la característica discutida (LEC 326.4)

Què canvia a Espanya: qui prova

La Llei 6/2020, article 3.2, remet a la Llei d'Enjudiciament Civil:

«La prueba de los documentos electrónicos privados en los que se hubiese utilizado un servicio de
confianza no cualificado se regirá por lo dispuesto en el apartado 3 del artículo 326 de la Ley
1/2000 […]. Si el servicio fuese cualificado, se estará a lo previsto en el apartado 4 del mismo
precepto.»

I l'article 326 de la LEC diu tres coses que convé llegir juntes:

1. Si ningú la discuteix, val: els documents privats «harán prueba plena en el proceso […] cuando
   su autenticidad no sea impugnada por la parte a quien perjudiquen» (326.1).
2. Si es discuteix i el servei no és qualificat, se segueix l'apartat 2: qui ha presentat el
   document pot «proponer cualquier otro medio de prueba que resulte útil y pertinente» (326.2 i
   326.3).
3. Si el servei és qualificat, «se presumirá que el documento reúne la característica
   cuestionada» (326.4).

Traduït: amb una signatura simple, la càrrega de provar la signatura és teva si l'altra part la
nega. Per això el que importa d'una signatura simple no és el gargot: són les evidències que
l'acompanyen.

Quan n'hi ha prou amb una signatura simple entre empreses

Amb la norma al davant, una signatura simple és raonable quan es compleixen dues coses:

• Res no n'exigeix un altre nivell. Si una norma, l'Administració o l'altra part demanen signatura
  avançada o qualificada, la simple no serveix. El mateix eIDAS preveu que un estat exigeixi
  signatura avançada per a serveis en línia del sector públic (art. 27.1).
• Pots provar qui ha signat si cal. És a dir, conserves de cada signatura la IP, la data i l'hora
  de cada pas, el correu on ha arribat l'enllaç, el navegador i el registre complet d'esdeveniments.

Exemples típics: el pressupost que un client accepta, el contracte de serveis amb un proveïdor, el
full d'encàrrec abans de començar una feina.

I quan no: qualsevol document per al qual et demanin certificat.

Signatura digital i signatura electrònica són el mateix?

Al dia a dia es fan servir igual, i per això molta gent busca «signatura digital» quan el que vol és enviar un contracte perquè te'l tornin signat. La norma europea només parla de signatura electrònica, amb els tres nivells de dalt: «signatura digital» no és una categoria d'eIDAS.

El que sí que és una altra cosa és signar amb un certificat —el de la FNMT, el del DNIe— amb un programa com l'Autofirma. Això és el que sol caldre per a tràmits amb l'Administració, i no és el que fem nosaltres: la nostra signatura és simple, sense certificat, i serveix per a pressupostos, contractes de servei i encàrrecs.

La nostra signatura electrònica

A Proxera oferim signatura electrònica simple. No la venem com a avançada ni com a
qualificada. Guarda IP, hora, correu, navegador i registre d'auditoria de cada signatura, i les dades
són al nostre servidor, a la UE.

Funcionarà en autoservei: tindràs la teva pròpia pàgina amb les teves plantilles, posaràs el correu
de qui signa i enviaràs tu. L'alta es demana des de la pàgina de la signatura electrònica.

15 €/mes amb 10 documents, o 9 €/mes amb 15 si ja tens XERA. Sense permanència. IVA a part. Si el teu document
necessita signatura avançada o qualificada, t'ho diem i no te la venem.

Demana l'alta a la signatura electrònica de Proxera →

Fonts

• Reglament (UE) 910/2014 (eIDAS), DOUE L 257 de 28-8-2014, arts. 3, 25, 26 i 27:
  https://www.boe.es/doue/2014/257/L00073-00114.pdf
• Reglament (UE) 2024/1183, que modifica eIDAS (punt 23: supressió de l'art. 25.3):
  https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2024-80608
• Llei 6/2020, d'11 de novembre, art. 3: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2020-14046
• Llei 1/2000, d'Enjudiciament Civil, art. 326: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2000-323