El Suprem anul·la l'article 197.2 del reglament d'estrangeria: què diuen les dues sentències

El BOE núm. 234, de 22 de setembre de 2026, publica dues sentències de la Sala Tercera del Tribunal
Suprem contra el Real Decreto 1155/2024, de 19 de noviembre, el que aprova el Reglament de la
Llei Orgànica 4/2000 (el reglament d'estrangeria).

Totes dues declaren nul l'article 197.2 «en su integridad». La primera anul·la també uns altres
nou preceptes o incisos del mateix reglament.

No surt cap reial decret nou. El reglament canvia per sentència, i això es publica a la secció I del
BOE amb el Tribunal Suprem com a departament.

Com està escrit això. És informació, no assessorament jurídic. Tot el que citem està copiat
dels dos documents del BOE, que hem llegit sencers el 22 de setembre de 2026. Les cites van en
castellà, tal com surten al BOE: una traducció nostra ja no seria literal. El que els fallos no
diuen, aquí tampoc es diu. Abans de tocar un expedient, llegiu l'original: són cinc pàgines entre
tots dos, i els enllaços són al final.

Resposta ràpida

Pregunta	El que diu el BOE
Què s'anul·la?	L'article 197.2 del RD 1155/2024 sencer, i nou preceptes o incisos més (BOE-A-2026-19632).
Quantes sentències hi ha?	Dues. Una de 8 de juliol de 2026 (recurs 19/2025) i una altra de 29 de juliol de 2026 (recurs 21/2025).
Quan s'han publicat?	Totes dues al BOE núm. 234, de 22 de setembre de 2026.
Hi cap recurs?	La de 29 de juliol ho diu expressament: «contra la misma no cabe recurso». El text publicat de la de 8 de juliol no ho esmenta.
Es pot tornar a imposar la relació electrònica?	El fallo deixa aquesta porta oberta, amb condicions. És més avall, literal.
Què regulava l'article 197.2?	Els fallos no ho diuen. És al text del RD 1155/2024, enllaçat al final.
Des de quan té efecte la nul·litat?	Els fallos no ho diuen. Citen l'article 72.2 de la Llei 29/1998 per ordenar la publicació al BOE, i prou.

La sentència de 8 de juliol de 2026 (BOE-A-2026-19632)

Resol el recurs contenciós administratiu 19/2025, interposat per la Asociación Coordinadora de
Barrios para el seguimiento de menores y jóvenes, la Asociación Pro Derechos Humanos de España i
Extranjeristas en Red. L'estima parcialment.

Declara la nul·litat de ple dret d'aquests preceptes del RD 1155/2024:

	Precepte	Què anul·la, segons el fallo
a)	Art. 101.1, paràgraf tercer	La prohibició que les empreses de treball temporal siguin titulars d'autoritzacions de residència i treball per a activitats de temporada, o que siguin autoritzades per canvi d'ocupador o en la cadena de concatenacions de contractes.
b)	Art. 94.1.f)	L'incís «Esta relación deberá haber sido constituida conforme al ordenamiento jurídico español».
c)	Art. 196.b)	L'incís que exigeix que la dependència econòmica de l'ascendent «se produzca en el país de origen o de procedencia», en la mesura que n'impedeix l'acreditació quan l'ascendent ja és a Espanya.
d)	Arts. 97.4 i 98.1	Els incisos que estableixen la denegació automàtica per antecedents penals sense ponderació individualitzada, en els supòsits de l'article 20 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
e)	Art. 159.1	L'incís «solteras».
f)	Art. 160.1	L'incís «solteros».
g)	Art. 159.1	L'incís «y no se haya ausentado del territorio nacional desde su nacimiento, en cuyo caso, resultará de aplicación lo previsto en el capítulo II del título IV», sense perjudici que l'Administració pugui exigir que el menor hagi tingut la residència efectiva habitual a Espanya des del naixement, valorant les absències temporals i justificades.
h)	Art. 160.2	L'incís «siempre y cuando esta relación haya sido constituida conforme al ordenamiento jurídico español».
i)	Art. 166.1, paràgraf segon	L'incís «en su caso». El fallo afegeix que l'obligació d'atenció immediata de l'article 35.3 de la Llei Orgànica 4/2000 «opera con carácter imperativo e incondicionado» des que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat comuniquen la localització de l'estranger de minoria d'edat incerta.
j)	Art. 197.2	Sencer, amb la salvetat sobre la relació electrònica que es cita més avall.

La resta del fallo, en curt:

• Desestima les altres pretensions i declara conformes a dret els preceptes impugnats que no són
  a la llista.
• Dona per acabat el procés pel que fa a la disposició transitòria 5a del RD 1155/2024
  («derogada por el Real Decreto 316/2026», diu el fallo), als incisos dels articles 97.1.c) i
  97.5, per desistiment de la part actora, i a l'article 191.7.b) quant a les autoritzacions de
  l'article 128.1.
• Rebutja plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
• «No hacer expresa imposición de costas».

La interlocutòria de rectificació d'1 de setembre

El mateix document del BOE inclou una interlocutòria (auto) d'1 de setembre de 2026 que rectifica
«la sentencia núm. 868/2026, de 8 de julio». Fa dues coses:

1. Desestima la rectificació demanada sobre el termini de sis mesos per presentar la sol·licitud
   de l'article 159.1, paràgraf segon, perquè aquest punt ja estava resolt a la sentència.
2. Afegeix al fallo aquest pronunciament, que era als fonaments i s'havia omès a la part
   dispositiva:

«Se declara que la condición establecida en el artículo 159.1, párrafo segundo, del Reglamento
aprobado por Real Decreto 1155/2024, de 19 de noviembre, relativa a que el menor no se haya
ausentado del territorio nacional desde su nacimiento, debe interpretarse en el sentido de que el
menor haya mantenido su residencia efectiva habitual en España, sin que las ausencias temporales y
justificadas determinen por sí mismas la inaplicación del precepto ni la remisión automática al
régimen previsto en el capítulo II del título IV del Reglamento.»

La interlocutòria deixa escrit que la rectificació «no altera, modifica ni amplía el contenido
decisorio de la sentencia».

La sentència de 29 de juliol de 2026 (BOE-A-2026-19633)

Resol el recurs 21/2025, interposat per Cáritas Española, la Comisión Española de Ayuda al
Refugiado, la Federación Andalucía Acoge, la Federación Red Acoge i el Servicio Jesuita a Migrantes.
La dicta la Sala Tercera, Secció Cinquena, i també estima el recurs parcialment.

El seu punt central és un:

«Reiterar la declaración de nulidad de pleno Derecho del artículo 197.2 del Real Decreto
1155/2024, de 19 de noviembre, en su integridad, ya efectuada en la STS n.º 868/2026 […]»

És a dir, repeteix la nul·litat que ja havia declarat la sentència de 8 de juliol. Desestima la
resta de pretensions, dona per acabat el procés respecte de la mateixa disposició transitòria 5a,
imposa les costes «conforme a lo dispuesto en el último Fundamento de esta sentencia» i es notifica
a les parts «haciéndoles saber que contra la misma no cabe recurso».

La porta que deixen oberta: la relació electrònica

Totes dues sentències anul·len el 197.2 amb la mateixa salvetat, paraula per paraula:

«sin perjuicio de que el titular de la potestad reglamentaria pueda establecer, en ejercicio de la
habilitación del artículo 14.3 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, una obligación de relación
electrónica para determinadas categorías de procedimientos de extranjería, siempre que cumpla con
los requisitos de justificación y proporcionalidad que ese precepto y el artículo 3.2 del Real
Decreto 203/2021, de 30 de marzo, imponen.»

Llegit tal qual: el Govern pot imposar per reglament que determinades categories de
procediments d'estrangeria es tramitin per via electrònica, si ho justifica i és proporcionat
segons aquests dos preceptes. El fallo no diu si ho farà ni quan. Què exigeixen l'article 14.3 de
la Llei 39/2015 i el 3.2 del RD 203/2021 tampoc no ho reprodueix: tots dos estan enllaçats al final.

El que també importa: el calendari

Data	Què passa
8 de juliol de 2026	Sentència en el recurs 19/2025 (la «STS n.º 868/2026»)
29 de juliol de 2026	Sentència en el recurs 21/2025
1 de setembre de 2026	Interlocutòria de rectificació de la de 8 de juliol
22 de setembre de 2026	Totes dues es publiquen al BOE núm. 234

Entre la primera sentència i la seva publicació al BOE hi ha 76 dies naturals. Entre la segona i
la publicació, 55.

Tots dos fallos ordenen notificar-los a les parts. Quan es van notificar no consta al BOE. El que sí
que és segur és que un despatx que porta estrangeria i no era part en cap dels dos recursos no és
destinatari d'aquesta notificació. La seva referència pública és el BOE del 22 de setembre.

I el que ha canviat és el reglament amb què treballa cada dia, sense que hagi sortit una norma nova
amb el seu títol i la seva data d'entrada en vigor. Surt un fallo a la secció I, entre la resta de
disposicions del dia.

Així que la pregunta pràctica no és jurídica. És de procediment intern: si porteu estrangeria,
per on us n'hauríeu assabentat? Pel programa de gestió, per una newsletter, per un company, o per
un client al telèfon?

No és la primera vegada que el BOE porta una cosa que afecta els clients d'un despatx sense que
ningú avisi el despatx. Ho vam explicar amb els NIF revocats de l'Agència Tributària a
5.033 NIF revocats en un BOE.

Fonts

Consultades el 22 de setembre de 2026:

• BOE-A-2026-19632. Sentència de 8 de juliol de 2026 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem
  (recurs 19/2025) i interlocutòria de rectificació d'1 de setembre de 2026. «BOE» núm. 234, de 22
  de setembre de 2026, pàgs. 124798 a 124800
  (document).
• BOE-A-2026-19633. Sentència de 29 de juliol de 2026 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem
  (recurs 21/2025). «BOE» núm. 234, de 22 de setembre de 2026, pàgs. 124801 a 124802
  (document).
• Real Decreto 1155/2024, de 19 de novembre, text publicat al «BOE» núm. 280, de 20 de novembre
  de 2024 (document).
• Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú
  (document).
• Real Decreto 203/2021, de 30 de març, Reglament d'actuació i funcionament del sector públic per
  mitjans electrònics (document).
• Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa
  (document).