L'apocalipsi de la IA és un producte, i algú l'està venent

D'on surt cada afirmació d'aquest article. Com que aquí s'anomenen empreses i persones
concretes, cada declaració va amb un enllaç que hem obert i comprovat, no citat de memòria ni
copiat del resum d'un cercador. Descrivim el que algú va dir o va fer, amb la seva font; la
conclusió sobre a qui li convé, la treu qui llegeix. El que no hem pogut verificar a la seva font
s'ha quedat fora. Les dades del nostre propi servidor surten dels registres d'nginx de
proxera.es (només respostes 2xx, sense sondejos), Search Console i GA4.

Cada pocs mesos torna el mateix titular: la intel·ligència artificial acabarà amb la humanitat. Abans de repetir-ho, val la pena mirar qui ho diu, quan ho diu i què hi guanya dient-ho. Perquè l'apocalipsi de la IA no és només una hipòtesi científica: és també, i sobretot, un producte que dos actors molt concrets tenen interès a vendre.

Venedor 1: les mateixes empreses que fabriquen la IA

El maig de 2023, més de 350 directius i investigadors d'intel·ligència artificial van signar una frase publicada pel Center for AI Safety: "Mitigar el risc d'extinció per la IA hauria de ser una prioritat global, al costat d'altres riscos a escala social com les pandèmies i la guerra nuclear" (text complet i llista de signants a safe.ai). Entre els signants: Sam Altman, CEO d'OpenAI; Dario Amodei, CEO d'Anthropic; i Demis Hassabis, CEO de Google DeepMind. Tots tres dirigeixen, avui, empreses que fabriquen i venen aquesta mateixa tecnologia.

Aquell mateix mes, el 16 de maig de 2023, Altman va comparèixer davant el Senat dels Estats Units i va proposar "la creació d'una agència federal que pugui concedir llicències per crear models d'IA per damunt d'un cert llindar de capacitats, i que també pugui retirar aquestes llicències si els models no compleixen els criteris de seguretat" (TIME). No diem què pretenia amb això —no està escrit en cap lloc que puguem citar— però sí que és un fet verificable que qui va demanar aquesta llicència era, en aquell moment, el director de l'empresa que ja liderava el mercat que s'anava a licenciar. Complir auditories i llicències és barat per a qui ja té advocats i diners, i car per a qui comença.

Aquest mateix negoci no ha deixat de créixer mentre el debat sobre el risc continuava obert. OpenAI va tancar una ronda de finançament de 122.000 milions de dòlars que la va valorar en 852.000 milions, amb Amazon (50.000 M$), Nvidia (30.000 M$) i SoftBank (30.000 M$) entre els inversors, a més de Microsoft, Sequoia Capital i Thrive Capital — recollit l'1 d'abril de 2026 per Yahoo Finance a partir del comunicat de la mateixa companyia.

Que la mateixa empresa signi que la seva tecnologia pot suposar un risc d'extinció, demani que se la reguli a ella i als seus competidors, i alhora assoleixi una valoració de 852.000 milions de dòlars no demostra que el risc sigui fals. Demostra que vendre el perill i vendre el producte no són incompatibles per a qui fa les dues coses a la vegada.

I hi ha una cosa més, dita des de dins. El 14 de setembre de 2026, el mateix Dario Amodei va declarar en una entrevista: "Durant massa temps la indústria ha mentit a la gent sobre el fet que aquesta tecnologia tenia riscos" (CBS News). A la mateixa entrevista va afegir "hi ha perills reals" i es va declarar partidari que existeixi regulació federal. No ho llegim com una confessió que tot sigui invent —ell mateix diu que el risc existeix— sinó com la persona que millor coneix el negoci reconeixent, amb nom i càrrec, que la manera com s'ha explicat aquest risc no ha estat honesta. Les dues coses —risc real i relat exagerat— poden ser certes alhora.

Venedor 2: els mitjans que viuen del titular

No cal que cap empresa menteixi perquè el titular apocalíptic guanyi. "La IA podria acabar amb la humanitat" es comparteix més que "la IA resumeix un document i de vegades s'equivoca". És la mateixa lògica per la qual un incendi surt al telenotícies i una reforma del clavegueram no: la por gran ven, la correcció tècnica no. Cap empresa d'IA necessita posar-se d'acord amb cap mitjà perquè el resultat sigui el mateix titular repetit cada pocs mesos — l'incentiu de cadascun, per separat, ja empeny en aquesta direcció.

Mentrestant: el que la IA fa de debò en un servidor real

Aquí deixem el debat sobre qui ven què i tornem a l'única cosa que podem mesurar sense dependre de la paraula de ningú: els nostres propis registres. Serveix de contrapès, no és el tema — però és la comprovació més honesta que tenim de si el relat encaixa amb el dia a dia.

Mesura (mateixa eina les dues vegades)	Finestra	Lectures d'assistents d'IA	Trànsit de persones
4-set-2026	7 dies, 28-ago→3-set	240	~2,9 visites/dia (80 sessions en 28 dies, GA4)
16-set-2026	7 dies, 9-set→15-set	509	—

Del 28 d'agost al 3 de setembre, un assistent d'IA ens va llegir unes 34 vegades al dia, davant de 2,9 visites d'una persona i 0,8 clics des de Google en aquelles mateixes dates. Aquell dia, el 66 % de les lectures eren de l'ecosistema d'OpenAI.

Aquesta xifra ja no val avui, i ho diem perquè ens ho exigim a nosaltres abans d'exigir-ho a ningú: recomptat amb el mateix criteri per al 9→15 de setembre, l'ecosistema d'OpenAI és el 29 % de les lectures, no el 66 %. El repartiment d'aquestes 509:

Agent	Lectures (9→15 set)	%
perplexitybot	100	19,6 %
amazonbot	88	17,3 %
chatgpt-user	87	17,1 %
bingbot	74	14,5 %
claudebot	71	13,9 %
oai-searchbot	58	11,4 %
applebot	28	5,5 %
gptbot i altres	3	0,6 %

Avui no ens llegeix "una IA": ens llegeixen set empreses diferents, i la que més ho fa ja no és OpenAI, és Perplexity. chatgpt-user —ChatGPT obrint la pàgina en directe, perquè algú li ha preguntat alguna cosa en aquell instant— continua sent la dada que millor descriu què és això a la pràctica: no una màquina planificant res, una màquina fent un encàrrec.

I el sistema del qual es diu que pot acabar amb la humanitat s'ha inventat pàgines nostres que no existeixen. Als nostres registres apareixen peticions a /blog/xera-by-proxera-mano-derecha-digital, /blog/whatsapp-business-inmobiliaria-atencion-24h i tres URL més que no han estat mai a proxera.es. És la prova, al nostre propi registre, que aquests sistemes avui prediuen text i de vegades fallen amb tota seguretat. Un sistema que confon una adreça inventada amb una real no és, avui, el que prendrà decisions importants sense que ningú les revisi. Pot arribar a ser-ho — però això és una altra afirmació, i no la que fa el titular de moda.

El que sí que ens treu, i el que no

El que sí que treu, avui, de debò: tasques de lectura i repetició. Rastrejar un registre buscant un patró. Resumir un document llarg. Escriure un primer esborrany que després revisa una persona. Automatització, amb un nom més vistós.

El que no fa, ni al nostre web ni en cap sistema que construïm: enviar un correu, publicar alguna cosa, desplegar un canvi, gastar diners o esborrar una dada sense que una persona ho aprovi abans. No és una frase de màrqueting: és la conseqüència lògica del que hem mesurat. A un sistema que confon una URL inventada amb una real no se li deixa decidir sol.

Què fer amb això

Que l'apocalipsi de la IA sigui, entre altres coses, un producte que a algú li interessa vendre no significa que no hi hagi cap risc real. Significa que convé separar qui parla del risc de què hi guanya aquesta persona parlant-ne, abans de repetir el titular.

Si vols la dada equivalent al teu propi web, sense comprar res, compta quantes vegades t'ha llegit un assistent d'IA al registre del teu servidor:

LOG=/var/log/nginx/EL-TEU-DOMINI.access.log
for b in GPTBot ClaudeBot PerplexityBot \
         Applebot Amazonbot OAI-SearchBot \
         ChatGPT-User Google-Extended; do
  printf '%6s %s\n' "$(grep -ic "$b" "$LOG")" "$b"
done | sort -rn

Aquest número no el ven ningú, no interessa a cap ronda de finançament i no surt a cap titular. Només compta el que ha passat de debò.